dimecres, 5 de febrer de 2014

HISTÒRIA DE LA PEDRA

1.- INTRODUCCIÓ
2.- SANT VICENÇ I LA PEDRA
3.- HISTORIA DE LES EMPRESES DE LA PEDRA AL POBLE
4.- EL TREBALL DE LA PEDRA
5.- LA FIRA DE LA PEDRA. ENLLAÇ "EL BRENY"
6.- ALTRES

1.- INTRODUCCIÓ

  Tot i que és un dels oficis dels més antics de la història (es remunta al Neolític) el treball de la pedra, a Sant Vicenç de Castellet, va començar a ser important a partir de principis del segle XX.
  L'activitat extractiva va començar, amb un caire eminentment industrial, a finals del segle XIX  amb l'explotació de la pedra sorrenca.   
  La pedra s'extreia manualment i s'utilitzava bàsicament per a fer voreres i enllosats. Ja durant la dècada del 1.920 hi havia un cert ambient comercial a l'entorn de la pedra i va tenir un paper molt important durant l'època de l'Exposició Universal de Barcelona (1.929), en la construcció del Palau Nacional (actual Museu Nacional de Catalunya), en la construcció de les fonts de Montjuïc, carreteres, etc.
A partir d'aquell moment va començar l'explotació de la pedra calcària, pedra més dura que la pedra sorrenca i que permet ser polida, amb un acabat molt similar al del marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va quedar identificada com a "pedra Sant Vicenç", denominació amb la que es coneix arreu i que s'aplica també a altres tipus de pedres, encara que no siguin de la zona. Així, es va anar incrementant l'activitat, van ampliar-se els tallers i es va comprar o fabricar la maquinària necessària fins a consolidar aquest tipus d'indústria com una de les bases de l'economia local.
  Diferents arquitectes de l'època revaloren la pedra en les seves construccions. Només cal recordar l'edifici del Passeig de Gràcia de Barcelona, la coneguda Pedrera, d'Antoni Gaudí, per veure fins a quin punt la pedra es va tornar a situar en un primer terme en la construcció.
  L'Eixample barceloní està en ple apogeu. La dreta de l'Eixample, principalment, serà la zona escollida per la burgesia i gent adinerada per a edificar les seves cases; els carrers es pavimenten amb llambordes...
  La pedra té una forta demanda i Sant Vicenç de Castellet té una geologia que permet entomar el repte.

  El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària, porosa. Si és de bona qualitat, dura molt de temps i, a més té una bona resistència al foc, per la qual cosa és molt apreciada en la construcció.

 

  La pedra calcària també és una roca sedimentària que, generalment, s'ha format al fons d'antics mars. A causa de la seva formació, està composta per petits grans de minerals i petits fragments de fòssils. Aquest fet provoca que hi hagi diferents tipus de pedra calcària de diferent qualitat. Aquest tipus de roca és la que ha rebut el nom de denominació d'origen: pedra de Sant Vicenç.



  Trobareu informació més detallada a la xarxa, i aquesta pàgina us podrà orientar sobre les roques usades per a la construcció:
http://tecno.upc.es/c1/tema-07/pedra/pedra.htm


2.- SANT VICENÇ I LA PEDRA

La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: el gres i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector.
Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, gresos, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació del gres. El gres s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats "daus" i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuïc, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. 
 La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbuí, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació del gres ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres dels entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.

3.- HISTORIA DE LES EMPRESES DE LA PEDRA AL POBLE

  En Quim Casajuana, fill d'un picapedrer d'aquella època, ens explica la història tal com la recorda:
  L'economia de la zona, abans fonamentalment agrícola, passava per un mal moment. Les indústries tèxtils no podien absorbir tota la mà d'obra del moment, així que alguns joves van optar per anar a treballar la pedra.
  La família Giralt, de Castellgalí, treballaven la pedra en dues pedreres de la zona, la que havia prop de Cal Fité i la del Santó.
  La fàbrica tèxtil (fa poc enderrocada) que hi havia al costat de la carretera a Manresa, al seu pas per Castellgalí, era l'empresa de Manufactures Tèxtils d'Isidre Carner. Aquell edifici es va construir amb les pedres que l'empresa d'en Giralt va extreure, tallar i muntar.
  I en Joan Casajuana era un dels treballadors.
Per motius personals es traslladà a viure a Sant Vicenç amb la seva família.
Veient que aquí també tenien problemes per trobar feina, en Joan amb alguns companys, van decidir anar a buscar feina a Andorra. 
En Joan Casajuana (dempeus, amb armilla) i els seus companys a Andorra
Anys cinquanta.
Cedida Quim Casajuana.

  Allí hi van treballar un anys en una pedrera, però l'amo tenia més interès en d'altres de les seves empreses i la de la pedra anava de mal en pitjor.
  La família va tornar cap a Sant Vicenç.
  Joan Casajuana i en Ramon Codina van provar sort muntant pel seu compte en uns terrenys de Marganell, prop de Cal Tirot, que van llogar al senyor Ferran de Castellbell.
  En Ramon qui, fins llavors havia estat florista, es va encarregar més de la part comercial i, en Joan amb alguns treballadors assalariats treballava la pedra. 
  Però el negoci no els va acabar de sortir prou bé i el van haver de tancar.         Curiosament, anys més tard, el senyor Sangrà va adquirir aquells terrenys per a explotar-los. Però ja no era un treball exclusivament manual, tenien corrent elèctric i maquinària adient. Com que en Joan Casajuana coneixia molt bé els terrenys, el van contractar com a encarregat.

  La primera empresa del poble que es va dedicar a treballar la pedra va ser la d'en Trinitat Santiago. Era un home emprenedor i de caràcter força afable, pel que recorda la gent.
 El senyor Santiago va muntar el taller per a treballar la pedra al carrer Osona, cantonada carrer Montseny, al terreny que llinda amb la casa Jorba.

Trinitat Santiago amb els seus treballadors
al carrer d'Osona.
Cedida Conxita García.
  
  Per tal de trobar bons treballadors (picapedrers, talladors i col·locadors de pedres) va recórrer als obrers de Castellgalí oferint-los en doble del seu salari.

Anys cinquanta. Excursió dels treballadors del taller de Trintat Santiago.
Cedida Quim Casajuana.
  Joan Casajuana va entrar a treballar a l'empresa i feia de col·locador a Barcelona. Només la instal·lació de les llambordes de tots els carrers assegurava feina per prou temps.
  En morir Trinitat Santiago, la seva filla Engràcia i el seu marit van seguir portant la part administrativa, però es l'empresa va convertir en Mussarra-Bosch.

  Al cap d'un temps, al poble, es va crear l'empresa Casavica. Els socis propietaris eren en Moratones, en Bosch, en Giralt i en Jaume Carné.
  En aquesta empresa es van instal·lar els primers 4 telers per a serrar pedra que va haver al poble.
  Com a curiositat , comenta el Quim, que com que només tenien dues màquines, van fer venir uns enginyers italians per a fer-ne dues més. Però en Genescà els va fer una proposta.
  En Genescà era un constructor, artesà, ferrer i fuster del poble. Es veu que tenia una gran habilitat i domini de la seva feina. Generalment arranjava carros en mal estat, però si calia podia fer qualsevol altra cosa. En veure que a Casvica necessitaven dos telers, els va proposar de fer-los ell. I se'n va sortir prou bé. No només els va fer els teler, sinó que encara eren de més bona   qualitat.
  Més tard es va crear l'empresa Valsan (Valero i Sangrà), que encara està activa i es troba al pla de Les Vives.

 
http://www.canterasvalsan.com/es/


  Un dels socis, el senyor Sangrà, va sortir de l'empresa per a crear-ne una de pròpia. La nova empresa era coneguda com Agramar, es va ubicar a Castellgalí. Actualment és l'empresa Ramon Magem i segueix estant ubicada al costat de la carretera, al terme municipal de Castellgalí.


 Cedida Santiago Comas.

 Cedida Santiago Comas.

 Al centre, de cara, Manuel Olmos.
A la dreta Desiderio Serrano, i a l'esquerra Antonio Manzano.
Cedida Fernando Pérez.

Esquerra, Antonio Manzano. Dreta Desiderio Serrano.
Cedida Fernando Pérez.

http://globalcatalog.com/ramonmagemsa.es/ca

  Al terme municipal de Castellbell, el senyor Herrero va crear l'empresa Mármoles Sant Vicente. Actualment ha canviat d'amos i de nom, però segueix en actiu.
Cedida Joan Baptista Costa.
Cedida Núria Puértolas.

 Posteriorment, treballadors d'aquesta empresa van crear Canteres del Llobregat (que es troba entre el riu i la carretera, a l'entrada del poble) i Marbres Castellet  (que es troba al Pla de Sant Vicenç, al camí que va del poble a la Torre del Breny).
  L'empresa Ingramar, que es troba també entre el riu i la carretera, a l'entrada del poble, pertany al senyor Pontana. Abans de crear aquesta empresa, ell i l'amo de l'empresa paperera que hi havia al costat de l'estació de la RENFE, tenien un taller de pedra al carrer Eduardo Peña, davant de la plaça Espanya.

Actualment podem trobar prop de 10 empreses al poble que es dediquen a la pedra.

4.- EL TREBALL DE LA PEDRA

  Hi ha diferents especialitats en aquest ofici. Primer actuen els trencadors, encarregats d'esberlar grans blocs de pedra de la cantera. Després actuen els picadors que són els encarregats d'anar talant aquests grans blocs en d'altres més menuts que variaran segons la seva finalitat. Per últim actuen els anomenats picadors fins encarregats de polir i donar forma a les pedres.

Text d'Oriol Gracià:
  "Els picapedrers treballaven prop dels pendents de les muntanyes, d’on era més fàcil extreure pedra. Però com que molt sovint es trobava en forma de grans roques compactes, calia buscar la manera de trencar-la. Això s’aconseguia amb l’ajuda de fustes, tascons o una bona càrrega de pólvora. La primera de les tècniques aprofitava la capacitat dilatadora de la fusta. I és que quan s’humitejava la fusta seca que s’havia introduït entre les escletxes, n’augmentava el seu volum i la pressió esberlava la roca. Més endavant, s’utilitzarien tascons de ferro o fusta —peces de dues cares acabades amb un angle molt agut— que a cop de mall permetien trencar la pedra. Amb l’arribada de la pólvora, però, es va agilitar tot el procés. Només s’havia d’introduir una barrinada en un forat de la roca. Calia, però, fer-ho amb habilitat per aconseguir trencar la roca sense esmicolar-la."

  El treball dels picapedrers era absolutament musical. Tenien un ritme per a picar, treballaven conjuntament. Per exemple, si un posava la falca o l'escarpa a l'esquerda, mentre la mantenia dreta i l'anava fent voltar per eixamplar l'espai, dos companys amb els seus malls anaven colpejant l'escarpa. El treball es feia meticulosament, amb un ritme molt precís que mai no es trencava. Cada grup de picapedrers treballava una zona determinada i la pedrera s'omplia del rítmic soroll metàl·lic de les eines.
  El picapedrer ha de conèixer molt bé el material i les tècniques per a tallar bé una pedra per tal de colpejar el punt precís i aconseguir el tall perfecte. 
  Avui dia, les màquines envaeixen les pedreres, abans el treball era totalment manual. Aquestes són les eines que,, antigament, usaven els picapedrers a les canteres.




  
5.-  PRIMERA LA FIRA DE LA PEDRA A SANT VICENÇ DE CASTELLET (2.004)

Podeu trobar informació sobre l'esdeveniment en aquest enllaç:
http://www.elbreny.com/breny297_298/poble297_298.htm#2


6. ALTRES

26 de gener del 2.001

Pedres i lloses: MIL·LENARI DE SANT VICENÇ Pedres i lloses de Sant Vicenç Sant Vicenç de Castellet compta amb un producte típic escollit amb motiu del mil·lenari que es celebra enguany al municipi. Es tracta de les lloses i pedres de Sant Vicenç, creades pel pastisser santvicentí Miquel Vila, guanyador del concurs convocat per escollir-lo. El concurs va comptar amb la participació de quatre productes candidats. El veredicte es va donar a conèixer el 26 de gener del 2001 i els altres tres productes que concursaven eren un formatge amb llet de cabra de criança de qualitat que va crear Artelac, també un pastís de pasta seca en forma del terme municipal de Sant Vicenç, que va elaborar pastisseria Casajuana, i finalment una gerra de l'Artfang que representa una de les gerres del neolític trobades a la torre del Breny de Boades. Les pedres i lloses de Sant Vicenç són dos tipus de galeta. La pedra té forma rectangular i la llosa té forma triangular. De diferents sabors, encara que estan fetes de la mateixa pasta. Així, la pedra conté també pols de cacau i en canvi la llosa porta licor. La massa, tal i com ha explicat el pastisser Miquel Vila, amb 39 anys d'experiència en l'art dels pastissos, es fa amb una barreja de sucre, ous, farina, mantega, pols d'ametlla i llevat. Un dels principals motius del jurat pel que fa al veredicte va ser el fort lligam de Sant Vicenç de Castellet amb la pedra que precisament porta el nom del municipi i per tant el fet de crear una galeta amb aquesta nomenclatura. Les pedres i lloses de Sant Vicenç de Castellet es poden trobar als següents establiments: - Pastisseria Vila - Pastisseria Bach - Forn de pa M. Solà - Pastisseria Casajuana - Pastisseria Sonèlia - Forn de pa Bernadas



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada